Motzione contra de su Tyrrhenian Link

Sa Corona de Logu, assòtziu de sos amministradores indipendentistas locales sardos, invitat sas sòtzias e sos sòtzios suos a presentare, in sos Cunsìgios comunale ue custos èsplicant sa masione istitutzionale issoro, una motzione contra de su Tyrrhenian Link, dòpiu collegamentu elètricu sutamarinu intre Sardigna, Sitzìlia e Itàlia.

Sa ratio de s’òpera infrastruturale est crara: fàghere de sa Sardigna sa colonia energètica e militare de s’istadu italianu, imponende tzerachias noas subra su logu nostru. Acò mustrada sa cara prus oscura de sa transitzione energètica de su sistema Itàlia, ue sos sardos sunt, ancora una borta, cramados a su sacrifìtziu, a derramare su sàmbene issoro pro unu profetu chi, che a semper, non los pertocat.

Su progetu, difatis, s’isvilupat in s’àmbitu de s’assaltu èolicu chi sa terra nostra est bivende in custas oras e giughet sa punna ladina de nche carrargiare su frutu de s’ispeculatzione energètica a Itàlia.

Su Tyrrhenian Link, in custas iscutas, est giai destruende su tessìngiu agrìculu e identitàriu de sas colletividades sardas, sa memòria produtora, su bene paesagìsticu, sighende una dinàmica perentòria e unilaterale chi umìliat s’àuto-guvernu sardu, sas libertades comunales e su sentidu de sa sotziedade tzivile sarda.

Perunu arresonu cun sas tzitades, cun sos paisos interessados: totu protzedit intre ocupatziones temporàneas de terrinos e minetzas de espròpiu. Un’esempru lìmpiu e terrìbile de iscuadrismu econòmicu e istitutzionale chi però, annuntziamus, at a agatare sa resistèntzia polìtica de sa comunidade natzionale sarda.

Corona de Logu preguntat chi sa Regione Autònoma de Sardigna impreet sos poderios esclusivos suos in matèria urbanìstica, pesende sa cuntierra istitutzionale cun s’istadu, a tales de amparare sa Sardigna dae custa fura noa.

Cun s’augùriu chi sas sardas e sos sardos cumprendant, una borta pro semper, gràtzias a custas esperièntzias de asugetamentu e de ingiustìtzia coloniale, chi s’interessu natzionale sardu mai podet torrare cun cussu italianu.

Est ora de si nd’ischidare.

Bivat sa Sardigna lìbera!

Artìculu prus bètzuElezioni francesi 2024, gli eletti delle nazioni senza Stato
Ateru artìculuLa questione eolica vista da Renato Soru