Chie sighit sa polìtica sarda e mescamente cussa indipendentista, at bidu dae carchi dies mòvidas noas. Su deghessete de custu mese est essidu a campu su grupu Torra! (inoghe nde faeddamus), chi si presentat comente su “Cordinamentu de is republicanos sardos pro s’adelantamentu de s’indipendentismu polìticu, culturale e sotziale”. Dae una chida ProgReS – Progetu Repùblica de Sardigna, Torra! e iRS – indipendèntzia Repùblica de Sardigna ant postu in sas pàginas issoro un’immàgine cun sa lìtera aca e un’isteddu birde cun sete puntzas. Carchi cosa fiat capitende, ma non si cumprendiat ite. Oe s’est iscobertu: sas tres fortzas ant sestadu unu blog, chi si mutit helis (inoghe), in ue faeddare e traballare in paris subra de chistiones polìticas sardas e ant seberadu gasi ca tenent miradas e punnas comunas, mancari s’istòria siat istada diferente.
Sa duda, cand’est essidu a campu Torra!, fiat chi podiat èssere una cròbina de s’Assemblea Natzionale Sarda, oe si cumprendet chi non s’assimìgiant. ANS est mescamente un’assòtziu chi faghet cultura, Torra! est unu grupu de ex-ativistas chi pro una chistione o s’àtera sunt essidos dae sos partidos, ma cherent traballare in manera polìtica pro s’indipendèntzia.
helis est istadu fraigadu pro èssere unu giassu de cunfrontu pro sos republicanos sardos. Ma ite cheret nàrrere custa definitzione e chie sunt? Sunt sos indipendentistas chi non si bolent pònnere de acordu nen traballare in paris cun sos partidos italianos pro megiorare s’autonomia, ca pro issos s’autonomia est unu ligàmene lascu ma chi nos ponet in una dipendèntzia manna, ca nos òbligat a pedire a s’Istadu su chi nos bisòngiat. Unu indipendentismu progressista, chi refudat sa violèntzia, ecologista, libertàriu, progressista e, mescamente, chi est contra a cale si siat discriminatzione. Sa punna issoro est su fraigu de sa Repùblica de Sardigna chi at a èssere soberana, làica e democràtica.
Su nùmene si ligat a su tzìrriu de batalla de sos Arborea, e totu s’immàgine de sa testada tenet carchi mentovu cuadu a sos movimentos indipendentistas europeos e a s’istòria sarda. Su giassu de meledu e de elaboratzione polìtica punnat a barigare sas cuntierras betzas, torrende a faeddare intre persones chi tenent una mirada serente.
Fiat dae sas eletziones de su 2019 chi in su mundu indipendentista non b’aiat noas mannas, una crisi gasi funguda chi pariat una cundenna de unu movimentu intreu. In sa realidade cosas medas si nche fiant moende e custu giassu paret s’inghitzu de una fase noa.