Publicamus s’allega de Renato Soru pro sa presentada de sa lista Vota Sardigna! in Aristanis, su 17 de nadali de su 2023. Atòbiu ordinzadu dae iRS, ProgReS e ScS.
Allega de Renato Soru
Saludi a totus. E gràtzias meda de m’ai invitadu a custu atòbiu, oi in Aristanis.
Seu cuntentu meda e fintzas orgullosu poita no est de dònnia dì de biri totu impari is siglas de s’indipendentismu o, a su mancu, una parti manna de totu is siglas chi eus connotu me in is ùltimus binti o trint’annus. Bollu arregodai fintzas is amigus chi no funti innoi oi ma funti parti de s’istòria de s’indipendentismu, seu chistionendi de Liberu chi est un’atra sigla de s’indipendentismu.
ORIZONTI POLÌTICU SARDU
Insaras est berus ca pro sa primu borta incapas una parti manna, giai tota sa stòria de s’indipendentismu, est totu impari apitzus de unu progetu chi est circhendi de fai in Sardigna su chi in atras zonas de s’Itàlia e de s’Europa ant fatu: is partidus prus importantis, sa parti prus manna de sa partecipatzioni a sa polìtica no est fata de partidus chi tenint in conca un’atra stòria, atras prioridadis e atras bideas ma est fata de partidus chi nascint, bivint e tenint conca in sa terra insoru. Òminis e fèminas chi tenint un’orizonti polìticu chi est in sa terra insoru. Po s’oi e po su benidori de sa terra insoru. Intzandus est custu chi seus circhendi de fai incapas pro sa primu borta in Sardigna, cun speràntzia meda.
Òminis e fèminas chi tenint un’orizonti polìticu chi est in sa terra insoru
SA SARDIGNA DE CRAS
E no est sceti po custas eletzionis ma est po is annus benidoris, po su tempus chi at a benni. Po sa possibilidadi de fai una parti manna, unu grupu mannu, unu partidu mannu chi tengiat a coru sa Sardigna e dda bolit biri diversa, cumenti boleus totu nosu e cumenti bolit genti meda chi no est cuntenta: no ndi podit prus de biri una Sardigna sempri indifesa, lamentosa, pòbera, de giòvunus chi si ndi andant e, in medas, no torrant; de biddas chi bessint sempri prus piticas, spopoladas e cun domus sbuidas.
No seus cuntentus de biri custa Sardigna in sa cali dònnia borta chi c’est una possibilidadi noa de fai dinai arribant a muntonis, prontus a ndi pigai totu su chi ci podit essi: soli e bentu.
No ndi podeus prus mancu de intendi, cumenti eus intèndiu in Casteddu su mesi passau, su Ministru de sa Difesa italianu chi a faci de su Cunsillu, de s’Assemblea de is sardus, s’est postu a chistionai de servitudis militaris: mancu a ndi chitionai de ddas pittiai o puru de ndi serrai cancuna. Antzis at nau, chi serbint atras servitudis militaris in Sardigna. Intzandus su sèriu no ndi podeus prus.
ATÌTIDU E ATRAS KEYWORDS
Depu nai prim’e totu chi oi apu intèndiu un’iaxi de bellas chistionis, de bideas nobas, de puntus de arraxonamentu originalis. E apu scritu un pagheddeddu de fueddus, keywords nant oi. Apu scritu una pariga de keywords.
Una m’at spantau, po nai sa beridadi. Eis chistionau de atìtidu. Cun dispraxeri mannu depu nai chi est berus, seus bessius unu pòpulu de atitadoris. S’atitidu est bessiu fintzas una forma de poesia in Sardigna. C’at atìtidus bellus meda, atìtidus abì su dispraxeri est spiegau diaici beni cumenti fessat amori, famìlia o amistadi. E puru deu creu che s’iat a praxi una Sardigna abì fintzas si ndi podeus scaresci de is atìtidus.
GIOVANNI LILLIU E RENZO LACONI
Ddu scideis, deu seu stètiu in sa Regioni. Tenia una mesa abastàntzia sbuida poita mi praxit dònnia mengianu a torrai a partiri de nou cun d’una menti lìmpia. Ma a pabas ci fut unu scafalleddu e deu tenia duus paperis chi bollia chi mi podiant ispirai dònnia dì.
Unu fiat su scritu de s’allega chi Renzo Laconi at tentu in su Parlamentu in su momentu de sa Costituenti. Laconi est unu polìticu importanti meda de sa stòria sarda e at fatu un’arrexonamentu apitzus de s’agricoltura, de s’allevamentu e de sa pastoria sarda. E domandàt su chi depiat essi e su chi podiat essi. Si dd’arregodais? Fiat su tempus de s’artìculu 13 de su Statutu de sa Sardigna: unu piano di rinascita sòcio-econòmica.
E tenia un’atru paperi, fut un’artìculu de Giovanni Lilliu. Ddu scideis ita naràt Lilliu ma ddu provu a nai in duus fueddus: nosu eus tentu unu grandu passau, eus tentu una grandu civiltadi, ancora non connota, una grandu cultura, sa cultura nuràgica, chi at costruiu cun is tècnicas de is piràmidis. Eus tentu una religioni, una cultura chi fiat bona a impreai su bronzu fadendu statueddas pittieddeddas e bellas meda; scidiat puru navigai, teniat cumèrcius e scàmbius in totu su mediterràneu. Nd’eus tentu testimonias in is nuraxis cun sa ceràmica arega e cretesi. Una cultura de protagonista impari a atras culturas in su mediterràneu. Poi cuncuna cosa est sucèdia. Totundunu sa stòria de sa Sardigna est bessida sa stòria de is dominatzionis de sa Sardigna, de sa dominiatzioni fenìcia, pùnica, romana, bizantina, pisana, genovesa; fintzas a s’ùltima dominatzioni de is Savòias e fintzas a sa Repùblica.
una cultura de protagonistas impari a atras culturas in su mediterràneu
DE SU LUTU A SA FELICIDADI
Insaras est cumenti chi eus tentu unu grandu lutu. E de custu lutu no ndi seus bessius mai. Est cumenti chi seus ancora in lutu e sigumenti seus in lutu fadeus poesia cun is atìtidus, si besteus de nieddu, si fadeus rapresentai de su dispraxeri, de su dolori.
Fintzas is cantzonis funt sempri de mamas chi praxint is fillus. Est bessiu giai in sa normalidadi de si rapresentai diaici, cun su dolori, sempri nieddus, in lutu.
Giovanni Lilliu naràt chi iat a essi su momentu, e deu speru chi siat s’ora, chi sa Sardigna ndi bessat de su lutu, ndi boghit su nieddu e torrit a si bistiri a coloris e torrit a essi gioiosa e felici; torrit a si rapresentai cun giòia e no cun tristura. E cun càntigus de amori e felicidadi, non de dispraxeri. Est ora de pentzai una Sardigna diaici.
E insaras teneus custa speràntzia de dda cambiai, de dda trasformai, de annoai totu sa Sardigna.
Est possibili de ddu fai oi? Certu, est unu pagheddu de essi presuntuosus a nai chi ddu fadeus oi, ddu fadeus nosu; e puru tocat chi cancunu ddu fatzat custu passu. E a bellu a bellu crescat sa genti chi si ponit a pari, chi pentzat chi a su sèriu est possìbili in custu momentu, in custa Sardigna de oi, in custa Itàlia, in custa Europa de oi, in custu mundu de oi; est s’ora de si ndi pesai e de dda trasformai custa Sardigna.
UNA BIA NOA
E deu si ollu nai, po essi concretus, chi incapas est a su sèriu s’ora. Poita est unu momentu interessanti de sa stòria, no sceti de sa Sardigna ma de sa stòria globali, de sa stòria de su mundu. Funt acadendu cosas chi funt de giudu meda po nosu, po circai una bia noa. Est sucedendu po esèmpiu chi po tres annus seus stètius frimmus. Su mundu si nd’est atzicau a su sèriu: it’est sutzedendu cun custa epidemia chi no seus bonus a arrestai? In is televisionis ci fiant sceti frumis de mortis, de atzichidus mannus. E su mundu s’est frimmau. S’Europa s’est frimmada, nosu si seus frimmaus. E a pustis sa scièntzia, is polìticas, is comportamentus, sa responsabilidadi de donniunu de nosu, s’ant fatu bessiri de s’epidemia.
Ma su mundu bessendu de cust’epidemia at incarrerau a arrexonai unu pagheddeddu diversamenti: incapas no est totu cumenti eus pentzau, ca seus totu superman e su mundu, sa natura e su pianeta no funt diaici forti de suportai dònnia cosa. Sa beridadi est chi su pianeta est fràgili, sa natura e nosu, òminis e fèminas seus fràgilis a faci de is maladias e de is comportamentus inapropriaus.
IS POLÌTICAS NOAS DE S’EUROPA
Po cantu pertocat s’Europa naraus chi est circhendi de ndi bessiri de custu momentu cun un’arrexonamentu nou, cun polìticas noas e cun is finantziamentus mannus de su PNRR chi seus in sa possibilidadi de impreai. Custus finantziamentus funt basaus asuba de ses pilastrus, ses puntus fondamentalis. Provaus a ndi chistionai sceti duus minutus, poita incapas si podint nai cuncuna cosa a nosu pruru. Custus finantziamentus, custa Europa noa, custu Continenti nou chi s’Europa bolit creai, incapas est interessanti fintzas po nosu chi boleus creai una Sardigna totalmenti diversa, una Sardigna noa.
nosu boleus creai una sardigna totalmenti diversa, una sardigna noa
TRANSITZIONI BIRDI
S’Europa si narat ca sa natura andat rispetada e duncas depeus tenni comportamentus chi ponint a su primu postu sa defensa de sa natura. Depeus pentzai a una transitzioni birdi. A nosu s’interessat su fueddu transitzioni. Bolit nai chi depeus cambiai, passai de unu mundu passau a unu mundu nou. Depeus passai a unu mundu abì sa natura, s’ambienti, su paesàgiu, is frumis, s’àcua e s’ària siant rispetaus. Creai un’economia e una sociedadi apitzus de s’idea de una transitzioni birdi. Custa cosa est po nosu, apitzus de una transitzioni energètica, narat s’Europa.
In sa transitzioni birdi c’est un’atru balori importanti chi est s’anidridi carbònica o mellus sa possibilidadi de aciapai custa anidridi carbònica chi s’allupat e chi est cambiendu su clima, is stagionis e chi est ponendu in perìgulu su pianeta.
Duncas non c’at balori sceti in sa fàbrica chi incuinat poita ghetat CO2 in su pianeta ma c’est fintzas su balori prus mannu me in is forestas me in is matas, in su modditzi, in sa macchia mediterranea. Fintzas in su pàsculu no ddoi est sceti su balori de su donai a papai a is brebeis, po su lati e totugantu chi connosceus, ma c’est su balori mannu chi sa terra, is matas e is forestas nd’aciapant sa CO2 e tenint lìmpia s’aria. Custu balori si narat certificaus biancus: su prèmiu chi donant a chini aciapat sa CO2. Sceti chi in Sardigna no est ancora pagau, no est ancora arreconnotu. Po fai un’esèmpiu piticu, sa Saras chi ghetat CO2 in s’ària, dèpit spendi po cumpensai totu su balori de s’incuinamentu giai trescentus milionis de èurus a s’annu poita ca depit comporai certificaus biancus chi rapresentant in atras partis de su mundu investimentus po ndi aciapai sa CO2. Investimentus bolit nai a tenni cura de is forestas, de is matas e de sa natura. E nosu cantu teneus cura de is matas, de is forestas e de sa natura in totu su paesàgiu de sa Sardigna? Nosu teneus prus de unu milioni e duscentus milla ètarus de forestas, de macchia mediterranea e de su chi nant pàsculu arburau. E seus in s’Itàlia ma incapas iat a bolli fai una statìstica europea. Ma in s’Italia de seguru seus cussus chi tenint su patrimòniu forestali prus mannu de totu is atras regionis. E teneus s’atividadi prus manna de totu is regionis in s’aciapu de sa CO2. E immoi est s’ora chi custu balori e custu traballu bèngiat reconotu e bèngiat pagau. E chi benit pagau est una Sardigna diversa. Bolit nai chi no est berus chi seus fendi assistentzialismu cun s’Ente Foreste, seus traballendu in s’industria nòbili, bella meda, de sa calidadi de sa natura.
Custu est su chi est sutzedendu oi in su mundu. Seus in sa transitzioni birdi energètica, de sa CO2, de s’intelligèntzia artificiali e generativa, de sa manera de traballai cun su digitali; seus in sa transitzioni de is bias de collegamentu e de donai balori a sa connessioni po essi totu impari.
TRANSITZIONI ENERGÈTICA
Si narat cancuna cosa a nosu sa transitzioni energètica? Certu ca si narat meda. Si narat chi un’iaxi de genti est benendu innoi a si ndi furai soli e mari; a si ndi pigai sa terra chi podit essi impreada po atrus scopus, po papai po esèmpiu, pro sa soberania alimentari, cumenti apu intèndiu arremonai custu mengianu.
Sa transitzioni energètica podit essi una cosa chi a nosu, a dònnia famìlia, a dònnia impresa, a totu sa pùblica amministratzioni, s’arregallat una cosa chi est fondamentali po su bivi de oi: s’energia. Pentzais, deu mi nd’arregodu, de piciocheddu ci fiant is domìnigus abì nisciunus podiat pigai mancu unu motorinu poita no ci fiat energia de spaciai. Ci fiat s’austerity. No ci ndi fiat po nemus de energia.
Nosu seus in mesu de una transitzioni abì – gràtzias a is tecnologias noas, cussas de oi e fintzas cussas chi ant a arribai – incapas si donant energia cantu boleus, lìmpia e gratis, chene da depi domandai o pagai a caru prètziu a atrus Istadus atesu de nosu.
un’iaxi de genti est benendu innoi a si ndi furai soli e mari
TRANSITZIONI DIGITALI
Seus in mesu de una transitzioni birdi e de una transitzioni energètica. E seus in mesu de una transitzioni digitali puru. Ita bolit nai? Ca est cambiendu su mundu, sa manera de traballai, bendi, cumerciai, studiai, de fai dimandas e de chistionai cun sa pùblica amministratzioni, de si informai, de castiai unu film, de ascutai sa mùsica. Est totu stètiu cambiau e est cambiendi ancora de prus. E est acanta de cambiai in manera chi mancu si ddu immaginaus gràtzias a s’intelligèntzia artificiali generativa.
Seus in mesu de unu cambiamentu mannu e teneus possibilidadis, poita seus intelligentis nosu puru, genti meda de nosu est andendi a scolla e ci funti impresas fintzas piticheddas ma chi tenint una grandu cumpetèntzia e grandu livellu de creatividadi e innovatzioni.
Apustis de is robot chi ant cambiau su traballu me in is fàbricas immoi c’est s’intelligèntzia artificiali chi càmbiat su traballu me in is uffìcius, càmbiat su traballu in su chistionai, in su domandai e in s’arreciri me in is uffìcius. O puru càmbiat su traballu cun sa possibilidadi de fai un’agricoltura de precisioni chi consumat prus pagu àcua, chi no tengat abbisòngiu de is concimis chi costant caru, chi facilitat sa possibilidadi de fai cresci s’erba mèdica, is foràgius, e de donai prus valori a is allevamentus.
UNU MUNDU NOU PO TOTUS
Totu custa cosa est noa pro nosu ma est noa pro is atrus puru. E duncas seus in cancuna manera partendu paris. C’est una proa noa, unu tempu nou, e seus partendu paris in custa transitzion. E chi seus partendu paris podeus fai cancuna cosa nosu puru? Po nosu chi seus abarraus agoa c’est sa possibilidadi de partiri totus in paris de nou. Est un’ocasioni chi no podeus perdi. Totu custa bidea de s’Europa noa est basada, e ponit un’iaxi de dinai, apitzus de un’atru pilastru chi est sa connessioni: de si podi connetti unu cun s’atru, cun sa fibra, in manera digitali. Ma de si connetti fintzas fisicamenti, cun is trasportus, cun sa continuidadi territoriali.
E nosu depeus tenni a menti chi seus fortis chi seus totu impari. E po essi totus impari depeus essi connètius. E duncas in s’Europa funti cambiendi is arrègulas fintzas de sa continuidadi territoriali, is arrègulas de podi finantziai, cumenti boleis bosatrus puru, sa possibilidadi de tenni in Sardigna lìnias aereas no sceti po su Continenti ma fintzas po totu s’Europa: normalis, dònnia dì o dònnia una pariga de diis, in s’istadi ma in s’ierru puru, mancai prus pagu, ma de no tenni tres mesis a s’annu abì est fàcili a viagiai e in totu s’ierru abarraus solus e isolaus.
S’Europa s’est narendusì de si pentzai de nou, connètius a pari, connètius cun s’Europa e connètius in Sardigna, cun stradas prus bellas, torrendu a pentzai is stradas chi funt istètias fatas duscentus annus fait; e de fai chi is territòrius de s’internu, de is biddas, siant connètius a pari, siant parti de sa comunidadi regionali nostra.
bosatrus puru bolleis sa possibilidadi de tenni in sardigna lìnias aereas no sceti po su continenti
TRANSITZIONI POLÌTICA
E seus in sa transitzioni polìtica: fintzas s’Europa s’est domandendu de no lassai is polìticus a solus. No est a chistionai cun is polìticus dònnia cincu annus ma seus in sa transitzioni chi bolit una polìtica partecipativa, una democratzia chi siat difèndia dònnia dì. Una democratzia bera, bia, de fermentu. Cumenti narais bosatrus, logus de fermentu in dònnia bidda, abì fai cosas impari, participai, arricai sa democratzia in custa manera.
E insaras est unu momentu de cambiamentu aici importanti ca fintzas is discussionis e is raportus intr’e is Istadus funt cambiendu in custa Europa chi bosatrus eis nau depit essi cudda de is pòpulus e de is natzionis. Non prus cudda de is Istadus de su setecentus e de s’otucentus. Est su momentu chi is Istadus si depint castiai cun sa possibilidadi de devolvi a s’Europa cancuna responsabilidadi, ca no teneus bisòngiu de bintiseti esèrcitus e spesas militaris in s’Europa o de bintiseti polìticas èsteras chi no funt bonas a tenni un’arrexonamentu comunu. Diaici s’Europa no contat prus nudda in tempus de gherra o de dificultadis cumenti est sucedendu in Palestina in custu momentu. Duncas seus in d’unu momentu de cambiamentu fintzas de raportu intr’e Istadu e Istadu: prus soberiania apitzus po certas chistionis de sa polìtica èstera o in cudda fiscali o de su dèpidu pùblicu chi podint essi postas a pari po essi prus fortis. Ma, in sa pròpia manera, prus soberania abàsciu, de responsabilidadis e decisionis chi prima fiant centralisadas.
IMPARI CUN TOTU, ASUTA DE NEMUS
Bollu nai chi po sa Sardigna est s’ora, teneus sa possibilidadi de torrai immoi a cuntratai su Statutu. Depeus cuntratai unu Statutu nou, non pentzau po sa vida de su 1948 ma pentzau po sa vida de oi e de cras. Unu Statutu in su cali siat prus crara sa bidea de pòpulu chi si bolit autogubernai, autodeterminai o fintzas essi totalmente autònomu, ma no a solu in su mundu.
Ci fiat un’indipendentista chi mi praxiat, est mortu in presoni, no atesu de innoi, poita fiat fadendu s’isciòperu de sa fami. E naràt “impari cun totu, asuta de nemus”. M’est sempri pràxia custa fràsia. Seus in d’unu momentu de transitzioni, ddu torru a nai. C’est sa possibilidadi de ponni in custu mundu nou una Sardigna noa. Una Sardigna de s’intelligèntzia, istruida, cussenti, chi fatzat arrispetai is diritus suus ma fintzas is pròpias responsabilidadis. Una Sardigna a colori, gioiosa, abì fatzat a torrai ma fintzas a benni de logus atesus. Una Sardigna abì benni, no de abì nci si fuì. Unu logu cun genti bella, pacìfica, impari cun totu e asuta de nemus.
est s’ora de torrai a cuntratai unu statutu po unu pòpulu chi si bolit autodeterminai
Allega torrada in scridura de Franciscu Pala pro www.helis.blog
